domingo, 28 de noviembre de 2010
jueves, 25 de noviembre de 2010
55.11.2010
A la classe d’avui parlem de com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Charles Crook ens presenta una serie de metafores,
-I un exemple de la primera proposta és que l’ordinador ens avalui :
http://www.edu365.cat/infantil/explora/abecedari.htm
http://educalia.educared.net/externs/auladesalut/joc_facil/index_sol.html
-La segona metàfora és l’ordinador com a alumne. Com el logo (programa on dones ordres a una tortuga que pot fer formes geomètriques: on hi posa treball anem escrivint av( avança), ge i gd ( gira esquerra i gira dreta), etc.. i a la pantalla on posa gràfic es va dibuixant el que nosaltres escrivint.
la tercera és la de l'ordinador com a simulador http://www.xinxeta.com/sorpresa/sorpresa_planta.htm i un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physic com ens mostra el video:
La 4a i última és l'ordinador com a eina , on les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Aixó ho hem utilitzar amb una pissarra electrònica.
-I un exemple de la primera proposta és que l’ordinador ens avalui :
http://www.edu365.cat/infantil/explora/abecedari.htm
http://educalia.educared.net/externs/auladesalut/joc_facil/index_sol.html
-La segona metàfora és l’ordinador com a alumne. Com el logo (programa on dones ordres a una tortuga que pot fer formes geomètriques: on hi posa treball anem escrivint av( avança), ge i gd ( gira esquerra i gira dreta), etc.. i a la pantalla on posa gràfic es va dibuixant el que nosaltres escrivint.
la tercera és la de l'ordinador com a simulador http://www.xinxeta.com/sorpresa/sorpresa_planta.htm i un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physic com ens mostra el video:
La 4a i última és l'ordinador com a eina , on les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Aixó ho hem utilitzar amb una pissarra electrònica.
martes, 23 de noviembre de 2010
10 de novembre
Hem començat la classe exposant un treball de mirada educativa. Sobre el tema d’immigració a les aules .
Acontinuació llegim un article “ El Governs aboga prohibir el el burka i tolerar el niyab en l’aula.” L’hem comentat i ens ha passat la guia de diversitat religiosa: http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresidencia/menuitem.231745376b0b41e13a81e810b0c0e1a0/?vgnextoid=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Que el trobem a la web de http://www.xtec.cat/lic .
Hem comentat algunes pàgines dels principis d’actuació :
- L’educador ha de fonamentar la dignitat de la persona, la igualtat , la justícia, els valors de la convivència social..
- Als 12 anys l’escola religiosa i els pares han de consultar al nen si realment vol estar allà.
-Si no hi ha una llei les coses s’han dialogar molt amb els pares. Les escoles un cop han parlar d’expulsar un alumne per un motiu religió , acaben parlant-ho amb el director i si no es resol ho parres a mans de l’estat.
- Els nostres drets acaben quan començen els d’una altre persona.
-Els nostres propis perjudicis: Els mestres tenim perjudicis , peró hem dee saber tindre el cap obert i treuran’s de sobre els nostres prejudicis.
-Amb el franquisme l’estat era oficialment catòlic. Avui en dia hi han estats que encara ho són com el Vaticà.
Acontinuació llegim un article “ El Governs aboga prohibir el el burka i tolerar el niyab en l’aula.” L’hem comentat i ens ha passat la guia de diversitat religiosa: http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresidencia/menuitem.231745376b0b41e13a81e810b0c0e1a0/?vgnextoid=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Que el trobem a la web de http://www.xtec.cat/lic .
Hem comentat algunes pàgines dels principis d’actuació :
- L’educador ha de fonamentar la dignitat de la persona, la igualtat , la justícia, els valors de la convivència social..
- Als 12 anys l’escola religiosa i els pares han de consultar al nen si realment vol estar allà.
-Si no hi ha una llei les coses s’han dialogar molt amb els pares. Les escoles un cop han parlar d’expulsar un alumne per un motiu religió , acaben parlant-ho amb el director i si no es resol ho parres a mans de l’estat.
- Els nostres drets acaben quan començen els d’una altre persona.
-Els nostres propis perjudicis: Els mestres tenim perjudicis , peró hem dee saber tindre el cap obert i treuran’s de sobre els nostres prejudicis.
-Amb el franquisme l’estat era oficialment catòlic. Avui en dia hi han estats que encara ho són com el Vaticà.
11.11.2010
REPÀS DEL QUE HEM FET A GTIC
Que no se?
Blink
Blocs: temes técnics
Gestio de l’informació: delicious, rss, inserir , html
Blogs i educació: llibre
Wikis: wikispaces, educació
Dif entre wiki i blogs
Wikipedia : la wikipedia en català la cuiden 4 persones, idimes, control de la info
Lenguatge audiovisual: Libre de joan ferrers (emisferi dret i esquerre: part emocional i part inteligent), power points(us més classic(no pels treballs ) i l’ús creatiu, 12 usos del power point), videos motivadors..., prezi (metàfores visuals)
Drets d’autors ( creative commons) , programari lliure, MUD, capitol del manual
Imatge , so i video
Mapes conceptuals
Fluxogrames
Google docs
Metàfores d’us
Google sides
Hem treballat els fluxogrames que haviem fet a casa.
I ara parlem dels mapes conceptuals. Hem llegit la diapositiva del suro , on hi ha una activitat del SURO:
“El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda. “
El programa que utilitzem és el Cmap tools. I podem fer de forma senzilla un mapa conceptual.
Que no se?
Blink
Blocs: temes técnics
Gestio de l’informació: delicious, rss, inserir , html
Blogs i educació: llibre
Wikis: wikispaces, educació
Dif entre wiki i blogs
Wikipedia : la wikipedia en català la cuiden 4 persones, idimes, control de la info
Lenguatge audiovisual: Libre de joan ferrers (emisferi dret i esquerre: part emocional i part inteligent), power points(us més classic(no pels treballs ) i l’ús creatiu, 12 usos del power point), videos motivadors..., prezi (metàfores visuals)
Drets d’autors ( creative commons) , programari lliure, MUD, capitol del manual
Imatge , so i video
Mapes conceptuals
Fluxogrames
Google docs
Metàfores d’us
Google sides
Hem treballat els fluxogrames que haviem fet a casa.
I ara parlem dels mapes conceptuals. Hem llegit la diapositiva del suro , on hi ha una activitat del SURO:
“El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda. “
El programa que utilitzem és el Cmap tools. I podem fer de forma senzilla un mapa conceptual.
martes, 9 de noviembre de 2010
LA BIBLIOTECA BLANQUERNA
1.Entrant a la pàgina de la biblioteca entro a catàleg i on posa paraula clau, escric educació infantil. Allà hi surten llibres, dvd’s i altres que estan en la biblioteca de la facultat.
2. A l’inici de la pàgina hi surten les fonts de la biblioteca i per trobar les erevistes que hi ha hem de fer clic a revistes (està separat per temes)
3. Per buscar el llibre "el primer dia a l'escola" hem seguit el mateix procedimet que els dos anteriors. I aix'i hem trobat l'informacio sobre el llibre.
4. Per aplicar la normativa ISO 690 es poden triar diferents recursos. Es pot buscar informació a Internet sobre aquesta normativa i aplicar-la o fent servir el mètode que hem utilitzat nosaltres amb l'aplicació del Word. Amb el Word 2007 hi ha una plantilla que t'ho fa immediatament, només cal que omplis els vuits que hi ha. Els passos són:
- Referencias
- Normativa ISO 690
- Bibliografia
5. Per trobar els llibres físicament entrem a catàleg i on diu “paraula clau” escribim el nom del llibre i ens apareix un codi amb una lletra, un o més números i tres lletres (E.2. EDU). Aquest codi és el que te el llibre per buscar-lo a la biblioteca. La primera lletra és la que està al passadís i a les estanteries età ordenats per números i finalment per lletres .
2. A l’inici de la pàgina hi surten les fonts de la biblioteca i per trobar les erevistes que hi ha hem de fer clic a revistes (està separat per temes)
3. Per buscar el llibre "el primer dia a l'escola" hem seguit el mateix procedimet que els dos anteriors. I aix'i hem trobat l'informacio sobre el llibre.
4. Per aplicar la normativa ISO 690 es poden triar diferents recursos. Es pot buscar informació a Internet sobre aquesta normativa i aplicar-la o fent servir el mètode que hem utilitzat nosaltres amb l'aplicació del Word. Amb el Word 2007 hi ha una plantilla que t'ho fa immediatament, només cal que omplis els vuits que hi ha. Els passos són:
- Referencias
- Normativa ISO 690
- Bibliografia
5. Per trobar els llibres físicament entrem a catàleg i on diu “paraula clau” escribim el nom del llibre i ens apareix un codi amb una lletra, un o més números i tres lletres (E.2. EDU). Aquest codi és el que te el llibre per buscar-lo a la biblioteca. La primera lletra és la que està al passadís i a les estanteries età ordenats per números i finalment per lletres .
FLUXOGRAMES
El meu Fluxograma (com passar un semàfor) fet des de una eina online , Gliffy. En aqesta http://www.gliffy.com web m'he tingut que fer un comte amb el meu Gmail i realitzar, amb les diferents opcions de la taula de l'esquerra, un fluxograma.
Exposicions del treball de territori
8 de NOVEMBRE de 2010
Primer treball: Les diapositives amb fotos al fons no deixen veure del tot les frases que hi ha escrites
El power point està molt bé ja que han agafat una imatge on hi havia portes i han fet que de cada porta hi surti una diapositiva. Acontinuació hem vist un vídeo on sortien uns nens immigrants cantant cançons de cultura catalana.
I per últim hem vist les respostes d’una enquesta que vam respondre nosaltres mateixos.
El carnaltostes: Les alumnes ens fan una explicació del que va ser i el que és el carnastoltes. Ens ho expliquen com si fóssim pares i elles professores. A l’época de Franco , ell deia que el carnastoltes era únicament pels nens i es prohivia a tots els grans fer ells festes. Actualment a les escoles cada dia hi ha una norma i hem d’anar vestits d’una manera diferent. També ens han informat que haurien e menjar la botifarra d’ou el dijous.
Joan miró: Manera d’apropar els infants a tallers de cultura catalana. Activitats que es poden fer amb l’escola de forma guiada. Han utilitzat un powerpoint. Ens expliquen a trabés d’aquest els tipus de tallers que es poden fer ( tallers manuals, tic, lectures, audicions...) Al final ens han posat
Escola oberta: Presentat en un power point. La idea de centre obert estimulen a l’infant, tracten problemes per tal de ajudar als infants. És un servei amb unes pautes de seguiment per tal d’ajudar al nen. Normalment estan dintre de asociacions que els ajuden econòmicament. Elles en destaquen dues: la fundació Pere Tarrés i Roger Torné. Per acabar ens han donats les seves conclusions del treball .
L’educació lenta: Amb un prezzi ens han presentat el tema i ens han donat les idees principals de l’educació lenta.
*llegeix molt del a pantalla a la biografia de dos autors.
OBSERVACIONS: no utilitzar la cursiva en tota la biografia, nomes pel títol, i el autor s’ha de posar en majúscula. Posar fonts, no bibliografia si no són llibres o revistes. Hi ha 2 tipus d’actes comunicatius: exposició narcisista (estic pendent de mi i surten nervis) i la comunicativa ( ho dic tot i q els altres fagin càrreg del que escoltin ) . Molts han fet servir la interrelació amb els que escolten ( si les fem ens han de fer pensar i no que siguin d’aquelles que es responen soles).
El material complementari : fotografies, videos (explicar perque penjem el video o foto ), els textos han d’estar SENSE faltes.
Posar imatges i aixi presten més atenció. Per exemple no posar un grafic sense explicar-lo. (la gent esta pendent del grafic i no escolta el que dius) ; Si AL TRENSMETRE sentiments.
Li ha agradat molt les portes que s'obrien.
NOMES 10 MINUTS COM A MÀXIM!!!!
Primer treball: Les diapositives amb fotos al fons no deixen veure del tot les frases que hi ha escrites
El power point està molt bé ja que han agafat una imatge on hi havia portes i han fet que de cada porta hi surti una diapositiva. Acontinuació hem vist un vídeo on sortien uns nens immigrants cantant cançons de cultura catalana.
I per últim hem vist les respostes d’una enquesta que vam respondre nosaltres mateixos.
El carnaltostes: Les alumnes ens fan una explicació del que va ser i el que és el carnastoltes. Ens ho expliquen com si fóssim pares i elles professores. A l’época de Franco , ell deia que el carnastoltes era únicament pels nens i es prohivia a tots els grans fer ells festes. Actualment a les escoles cada dia hi ha una norma i hem d’anar vestits d’una manera diferent. També ens han informat que haurien e menjar la botifarra d’ou el dijous.
Joan miró: Manera d’apropar els infants a tallers de cultura catalana. Activitats que es poden fer amb l’escola de forma guiada. Han utilitzat un powerpoint. Ens expliquen a trabés d’aquest els tipus de tallers que es poden fer ( tallers manuals, tic, lectures, audicions...) Al final ens han posat
Escola oberta: Presentat en un power point. La idea de centre obert estimulen a l’infant, tracten problemes per tal de ajudar als infants. És un servei amb unes pautes de seguiment per tal d’ajudar al nen. Normalment estan dintre de asociacions que els ajuden econòmicament. Elles en destaquen dues: la fundació Pere Tarrés i Roger Torné. Per acabar ens han donats les seves conclusions del treball .
L’educació lenta: Amb un prezzi ens han presentat el tema i ens han donat les idees principals de l’educació lenta.
*llegeix molt del a pantalla a la biografia de dos autors.
OBSERVACIONS: no utilitzar la cursiva en tota la biografia, nomes pel títol, i el autor s’ha de posar en majúscula. Posar fonts, no bibliografia si no són llibres o revistes. Hi ha 2 tipus d’actes comunicatius: exposició narcisista (estic pendent de mi i surten nervis) i la comunicativa ( ho dic tot i q els altres fagin càrreg del que escoltin ) . Molts han fet servir la interrelació amb els que escolten ( si les fem ens han de fer pensar i no que siguin d’aquelles que es responen soles).
El material complementari : fotografies, videos (explicar perque penjem el video o foto ), els textos han d’estar SENSE faltes.
Posar imatges i aixi presten més atenció. Per exemple no posar un grafic sense explicar-lo. (la gent esta pendent del grafic i no escolta el que dius) ; Si AL TRENSMETRE sentiments.
Li ha agradat molt les portes que s'obrien.
NOMES 10 MINUTS COM A MÀXIM!!!!
lunes, 8 de noviembre de 2010
el codi font i el sistema operatiu
Definició de codi font:
En informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home.
En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Aquests fitxers es poden guardar en diferents suports, com paper o cinta magnètica, però habitualment s'emmagatzemen a la memòria de l'ordinador, al seu disc dur o algun altre tipus de suport permanent. Un cop el codi font és disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjançant un compilador, o bé es pot executar de diferent manera amb un intèrpret, depenent del tipus de llenguatge utilitzat.
L'estudi del codi font d'un programa per un expert li permet veure com funciona, i també modificar-lo per canviar o millorar el funcionament del programa.
Aspectes importants del codi font
Un aspecte interessant a tenir en compte quan es parla del codi font d'un programa informàtic és si la seva llicència permet que aquest codi font està disponible per a que qualsevol pugui estudiar-lo, modificar-lo o reutilitzar. Quan es compleix aquest aspecte es diu que el programa és programari de codi obert, en contraposició al programari de codi tancat en el que se li ha imposat algun tipus de restricció perquè el seu codi font no pugui ser accessible o modificable per tercers.
Què és el sistema operatiu?
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon móvil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Què és el programari lliure?
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la free Software foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
En informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home.
En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Aquests fitxers es poden guardar en diferents suports, com paper o cinta magnètica, però habitualment s'emmagatzemen a la memòria de l'ordinador, al seu disc dur o algun altre tipus de suport permanent. Un cop el codi font és disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjançant un compilador, o bé es pot executar de diferent manera amb un intèrpret, depenent del tipus de llenguatge utilitzat.
L'estudi del codi font d'un programa per un expert li permet veure com funciona, i també modificar-lo per canviar o millorar el funcionament del programa.
Aspectes importants del codi font
Un aspecte interessant a tenir en compte quan es parla del codi font d'un programa informàtic és si la seva llicència permet que aquest codi font està disponible per a que qualsevol pugui estudiar-lo, modificar-lo o reutilitzar. Quan es compleix aquest aspecte es diu que el programa és programari de codi obert, en contraposició al programari de codi tancat en el que se li ha imposat algun tipus de restricció perquè el seu codi font no pugui ser accessible o modificable per tercers.
Què és el sistema operatiu?
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon móvil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Què és el programari lliure?
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la free Software foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
Cançó de música
Sóc un conillet
Salto tot content
Els meus amics s’espanten
i jo nose perquè
Núvols abraçats
sol ben amagat
comenta a caure pluja
i jo me’n vaig al cau
El pèl se m’ha mullat
estic ben enfangat
la mare quan em vegi
molt s’enfadarà
http://www.flickr.com/photos/30699515@N03/4360094326/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)