jueves, 2 de diciembre de 2010
Activitat jclic
JCLIC:
* Jclic és el programa que ens ajuda a executar arxius amb Jclic.
* Jclic author serveix per editar activats amb Internet.
Explicació del procés que hem de seguir per crear les tres activitats:
Comencem obrint el Jclic author. Apareixen les següents opcions; projecte, mediateca, activitats i seqüències.
* Projecte i començarem creant la primera activitat el trencaclosques, anem a arxiu/ nou projecte i es guardarà com a arxiu ZIP, que és un arxiu comprimit. Ho guardem a la carpeta que hem creat a l’inici per guardar tots els arxius. Seleccionem l’skin que volem i a sons d’event podem definir els sons que volem que hi hagin a les nostres activitats.
* Mediateca. És on hem de tenir tots els elements que utilitzarem per fer el Jclic.
* Activitats. Al primer botó podem dir quin tipus d’activitat crearem.Podem fer un puzzle d’intercanvi i a continuació se’ns obren les següents pestanyes; 1. opcions, 2. finestra, 3. missatges, 4. plafó.
1. Opcions: 1. comptadors (temps màxim, nombre d'intents, etc.) 2. botons (podem posar ajuda- la solució, o informació)
2. Finestra. És desenvolupa el joc. Canviem el color de fons i desactivem la vora.
3. Missatges. Premem sobre missatge inicial i escrivim "Fes el trencaclosques". A imatge podem inserir-ne alguna que demostri la indicació principal i a actiu podem posar vídeos, audicions, etc. Afegim el missatge final (Molt bé!). No escrivim missatge d'error perquè aquestes activitats no en tenen.
4. Plafó. Podem dissenyar el trencaclosques, utilitzem encaixos amb unió ovalada, i podem seleccionar quantes peces volem. Podem fer una prova prement el play que ens surt a l'esquerra.
La segona activitat és l’activitat d’associació d’imatges amb text.
Per poder penjar el Jclic que hem creat al bloc hem d’anar al blink a l’apartat de l'assignatura i entrar a webs i a la carpeta de la dreta pugem el nostre arxiu. Aleshores ens apareix la icona d’un hipervincle al costat del nostre arxiu aleshores pitgem a sobre i ens dona una adreça. Per a fer la nova entrda al blog vam entrar al suro en Jordi ens va posar un codi embed, l'haurem copiar al bloc afegint-li l’adreça que ens havia sortit al blink.
Informació
domingo, 28 de noviembre de 2010
jueves, 25 de noviembre de 2010
55.11.2010
A la classe d’avui parlem de com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Charles Crook ens presenta una serie de metafores,
-I un exemple de la primera proposta és que l’ordinador ens avalui :
http://www.edu365.cat/infantil/explora/abecedari.htm
http://educalia.educared.net/externs/auladesalut/joc_facil/index_sol.html
-La segona metàfora és l’ordinador com a alumne. Com el logo (programa on dones ordres a una tortuga que pot fer formes geomètriques: on hi posa treball anem escrivint av( avança), ge i gd ( gira esquerra i gira dreta), etc.. i a la pantalla on posa gràfic es va dibuixant el que nosaltres escrivint.
la tercera és la de l'ordinador com a simulador http://www.xinxeta.com/sorpresa/sorpresa_planta.htm i un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physic com ens mostra el video:
La 4a i última és l'ordinador com a eina , on les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Aixó ho hem utilitzar amb una pissarra electrònica.
-I un exemple de la primera proposta és que l’ordinador ens avalui :
http://www.edu365.cat/infantil/explora/abecedari.htm
http://educalia.educared.net/externs/auladesalut/joc_facil/index_sol.html
-La segona metàfora és l’ordinador com a alumne. Com el logo (programa on dones ordres a una tortuga que pot fer formes geomètriques: on hi posa treball anem escrivint av( avança), ge i gd ( gira esquerra i gira dreta), etc.. i a la pantalla on posa gràfic es va dibuixant el que nosaltres escrivint.
la tercera és la de l'ordinador com a simulador http://www.xinxeta.com/sorpresa/sorpresa_planta.htm i un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physic com ens mostra el video:
La 4a i última és l'ordinador com a eina , on les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Aixó ho hem utilitzar amb una pissarra electrònica.
martes, 23 de noviembre de 2010
10 de novembre
Hem començat la classe exposant un treball de mirada educativa. Sobre el tema d’immigració a les aules .
Acontinuació llegim un article “ El Governs aboga prohibir el el burka i tolerar el niyab en l’aula.” L’hem comentat i ens ha passat la guia de diversitat religiosa: http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresidencia/menuitem.231745376b0b41e13a81e810b0c0e1a0/?vgnextoid=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Que el trobem a la web de http://www.xtec.cat/lic .
Hem comentat algunes pàgines dels principis d’actuació :
- L’educador ha de fonamentar la dignitat de la persona, la igualtat , la justícia, els valors de la convivència social..
- Als 12 anys l’escola religiosa i els pares han de consultar al nen si realment vol estar allà.
-Si no hi ha una llei les coses s’han dialogar molt amb els pares. Les escoles un cop han parlar d’expulsar un alumne per un motiu religió , acaben parlant-ho amb el director i si no es resol ho parres a mans de l’estat.
- Els nostres drets acaben quan començen els d’una altre persona.
-Els nostres propis perjudicis: Els mestres tenim perjudicis , peró hem dee saber tindre el cap obert i treuran’s de sobre els nostres prejudicis.
-Amb el franquisme l’estat era oficialment catòlic. Avui en dia hi han estats que encara ho són com el Vaticà.
Acontinuació llegim un article “ El Governs aboga prohibir el el burka i tolerar el niyab en l’aula.” L’hem comentat i ens ha passat la guia de diversitat religiosa: http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresidencia/menuitem.231745376b0b41e13a81e810b0c0e1a0/?vgnextoid=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Que el trobem a la web de http://www.xtec.cat/lic .
Hem comentat algunes pàgines dels principis d’actuació :
- L’educador ha de fonamentar la dignitat de la persona, la igualtat , la justícia, els valors de la convivència social..
- Als 12 anys l’escola religiosa i els pares han de consultar al nen si realment vol estar allà.
-Si no hi ha una llei les coses s’han dialogar molt amb els pares. Les escoles un cop han parlar d’expulsar un alumne per un motiu religió , acaben parlant-ho amb el director i si no es resol ho parres a mans de l’estat.
- Els nostres drets acaben quan començen els d’una altre persona.
-Els nostres propis perjudicis: Els mestres tenim perjudicis , peró hem dee saber tindre el cap obert i treuran’s de sobre els nostres prejudicis.
-Amb el franquisme l’estat era oficialment catòlic. Avui en dia hi han estats que encara ho són com el Vaticà.
11.11.2010
REPÀS DEL QUE HEM FET A GTIC
Que no se?
Blink
Blocs: temes técnics
Gestio de l’informació: delicious, rss, inserir , html
Blogs i educació: llibre
Wikis: wikispaces, educació
Dif entre wiki i blogs
Wikipedia : la wikipedia en català la cuiden 4 persones, idimes, control de la info
Lenguatge audiovisual: Libre de joan ferrers (emisferi dret i esquerre: part emocional i part inteligent), power points(us més classic(no pels treballs ) i l’ús creatiu, 12 usos del power point), videos motivadors..., prezi (metàfores visuals)
Drets d’autors ( creative commons) , programari lliure, MUD, capitol del manual
Imatge , so i video
Mapes conceptuals
Fluxogrames
Google docs
Metàfores d’us
Google sides
Hem treballat els fluxogrames que haviem fet a casa.
I ara parlem dels mapes conceptuals. Hem llegit la diapositiva del suro , on hi ha una activitat del SURO:
“El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda. “
El programa que utilitzem és el Cmap tools. I podem fer de forma senzilla un mapa conceptual.
Que no se?
Blink
Blocs: temes técnics
Gestio de l’informació: delicious, rss, inserir , html
Blogs i educació: llibre
Wikis: wikispaces, educació
Dif entre wiki i blogs
Wikipedia : la wikipedia en català la cuiden 4 persones, idimes, control de la info
Lenguatge audiovisual: Libre de joan ferrers (emisferi dret i esquerre: part emocional i part inteligent), power points(us més classic(no pels treballs ) i l’ús creatiu, 12 usos del power point), videos motivadors..., prezi (metàfores visuals)
Drets d’autors ( creative commons) , programari lliure, MUD, capitol del manual
Imatge , so i video
Mapes conceptuals
Fluxogrames
Google docs
Metàfores d’us
Google sides
Hem treballat els fluxogrames que haviem fet a casa.
I ara parlem dels mapes conceptuals. Hem llegit la diapositiva del suro , on hi ha una activitat del SURO:
“El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda. “
El programa que utilitzem és el Cmap tools. I podem fer de forma senzilla un mapa conceptual.
martes, 9 de noviembre de 2010
LA BIBLIOTECA BLANQUERNA
1.Entrant a la pàgina de la biblioteca entro a catàleg i on posa paraula clau, escric educació infantil. Allà hi surten llibres, dvd’s i altres que estan en la biblioteca de la facultat.
2. A l’inici de la pàgina hi surten les fonts de la biblioteca i per trobar les erevistes que hi ha hem de fer clic a revistes (està separat per temes)
3. Per buscar el llibre "el primer dia a l'escola" hem seguit el mateix procedimet que els dos anteriors. I aix'i hem trobat l'informacio sobre el llibre.
4. Per aplicar la normativa ISO 690 es poden triar diferents recursos. Es pot buscar informació a Internet sobre aquesta normativa i aplicar-la o fent servir el mètode que hem utilitzat nosaltres amb l'aplicació del Word. Amb el Word 2007 hi ha una plantilla que t'ho fa immediatament, només cal que omplis els vuits que hi ha. Els passos són:
- Referencias
- Normativa ISO 690
- Bibliografia
5. Per trobar els llibres físicament entrem a catàleg i on diu “paraula clau” escribim el nom del llibre i ens apareix un codi amb una lletra, un o més números i tres lletres (E.2. EDU). Aquest codi és el que te el llibre per buscar-lo a la biblioteca. La primera lletra és la que està al passadís i a les estanteries età ordenats per números i finalment per lletres .
2. A l’inici de la pàgina hi surten les fonts de la biblioteca i per trobar les erevistes que hi ha hem de fer clic a revistes (està separat per temes)
3. Per buscar el llibre "el primer dia a l'escola" hem seguit el mateix procedimet que els dos anteriors. I aix'i hem trobat l'informacio sobre el llibre.
4. Per aplicar la normativa ISO 690 es poden triar diferents recursos. Es pot buscar informació a Internet sobre aquesta normativa i aplicar-la o fent servir el mètode que hem utilitzat nosaltres amb l'aplicació del Word. Amb el Word 2007 hi ha una plantilla que t'ho fa immediatament, només cal que omplis els vuits que hi ha. Els passos són:
- Referencias
- Normativa ISO 690
- Bibliografia
5. Per trobar els llibres físicament entrem a catàleg i on diu “paraula clau” escribim el nom del llibre i ens apareix un codi amb una lletra, un o més números i tres lletres (E.2. EDU). Aquest codi és el que te el llibre per buscar-lo a la biblioteca. La primera lletra és la que està al passadís i a les estanteries età ordenats per números i finalment per lletres .
FLUXOGRAMES
El meu Fluxograma (com passar un semàfor) fet des de una eina online , Gliffy. En aqesta http://www.gliffy.com web m'he tingut que fer un comte amb el meu Gmail i realitzar, amb les diferents opcions de la taula de l'esquerra, un fluxograma.
Exposicions del treball de territori
8 de NOVEMBRE de 2010
Primer treball: Les diapositives amb fotos al fons no deixen veure del tot les frases que hi ha escrites
El power point està molt bé ja que han agafat una imatge on hi havia portes i han fet que de cada porta hi surti una diapositiva. Acontinuació hem vist un vídeo on sortien uns nens immigrants cantant cançons de cultura catalana.
I per últim hem vist les respostes d’una enquesta que vam respondre nosaltres mateixos.
El carnaltostes: Les alumnes ens fan una explicació del que va ser i el que és el carnastoltes. Ens ho expliquen com si fóssim pares i elles professores. A l’época de Franco , ell deia que el carnastoltes era únicament pels nens i es prohivia a tots els grans fer ells festes. Actualment a les escoles cada dia hi ha una norma i hem d’anar vestits d’una manera diferent. També ens han informat que haurien e menjar la botifarra d’ou el dijous.
Joan miró: Manera d’apropar els infants a tallers de cultura catalana. Activitats que es poden fer amb l’escola de forma guiada. Han utilitzat un powerpoint. Ens expliquen a trabés d’aquest els tipus de tallers que es poden fer ( tallers manuals, tic, lectures, audicions...) Al final ens han posat
Escola oberta: Presentat en un power point. La idea de centre obert estimulen a l’infant, tracten problemes per tal de ajudar als infants. És un servei amb unes pautes de seguiment per tal d’ajudar al nen. Normalment estan dintre de asociacions que els ajuden econòmicament. Elles en destaquen dues: la fundació Pere Tarrés i Roger Torné. Per acabar ens han donats les seves conclusions del treball .
L’educació lenta: Amb un prezzi ens han presentat el tema i ens han donat les idees principals de l’educació lenta.
*llegeix molt del a pantalla a la biografia de dos autors.
OBSERVACIONS: no utilitzar la cursiva en tota la biografia, nomes pel títol, i el autor s’ha de posar en majúscula. Posar fonts, no bibliografia si no són llibres o revistes. Hi ha 2 tipus d’actes comunicatius: exposició narcisista (estic pendent de mi i surten nervis) i la comunicativa ( ho dic tot i q els altres fagin càrreg del que escoltin ) . Molts han fet servir la interrelació amb els que escolten ( si les fem ens han de fer pensar i no que siguin d’aquelles que es responen soles).
El material complementari : fotografies, videos (explicar perque penjem el video o foto ), els textos han d’estar SENSE faltes.
Posar imatges i aixi presten més atenció. Per exemple no posar un grafic sense explicar-lo. (la gent esta pendent del grafic i no escolta el que dius) ; Si AL TRENSMETRE sentiments.
Li ha agradat molt les portes que s'obrien.
NOMES 10 MINUTS COM A MÀXIM!!!!
Primer treball: Les diapositives amb fotos al fons no deixen veure del tot les frases que hi ha escrites
El power point està molt bé ja que han agafat una imatge on hi havia portes i han fet que de cada porta hi surti una diapositiva. Acontinuació hem vist un vídeo on sortien uns nens immigrants cantant cançons de cultura catalana.
I per últim hem vist les respostes d’una enquesta que vam respondre nosaltres mateixos.
El carnaltostes: Les alumnes ens fan una explicació del que va ser i el que és el carnastoltes. Ens ho expliquen com si fóssim pares i elles professores. A l’época de Franco , ell deia que el carnastoltes era únicament pels nens i es prohivia a tots els grans fer ells festes. Actualment a les escoles cada dia hi ha una norma i hem d’anar vestits d’una manera diferent. També ens han informat que haurien e menjar la botifarra d’ou el dijous.
Joan miró: Manera d’apropar els infants a tallers de cultura catalana. Activitats que es poden fer amb l’escola de forma guiada. Han utilitzat un powerpoint. Ens expliquen a trabés d’aquest els tipus de tallers que es poden fer ( tallers manuals, tic, lectures, audicions...) Al final ens han posat
Escola oberta: Presentat en un power point. La idea de centre obert estimulen a l’infant, tracten problemes per tal de ajudar als infants. És un servei amb unes pautes de seguiment per tal d’ajudar al nen. Normalment estan dintre de asociacions que els ajuden econòmicament. Elles en destaquen dues: la fundació Pere Tarrés i Roger Torné. Per acabar ens han donats les seves conclusions del treball .
L’educació lenta: Amb un prezzi ens han presentat el tema i ens han donat les idees principals de l’educació lenta.
*llegeix molt del a pantalla a la biografia de dos autors.
OBSERVACIONS: no utilitzar la cursiva en tota la biografia, nomes pel títol, i el autor s’ha de posar en majúscula. Posar fonts, no bibliografia si no són llibres o revistes. Hi ha 2 tipus d’actes comunicatius: exposició narcisista (estic pendent de mi i surten nervis) i la comunicativa ( ho dic tot i q els altres fagin càrreg del que escoltin ) . Molts han fet servir la interrelació amb els que escolten ( si les fem ens han de fer pensar i no que siguin d’aquelles que es responen soles).
El material complementari : fotografies, videos (explicar perque penjem el video o foto ), els textos han d’estar SENSE faltes.
Posar imatges i aixi presten més atenció. Per exemple no posar un grafic sense explicar-lo. (la gent esta pendent del grafic i no escolta el que dius) ; Si AL TRENSMETRE sentiments.
Li ha agradat molt les portes que s'obrien.
NOMES 10 MINUTS COM A MÀXIM!!!!
lunes, 8 de noviembre de 2010
el codi font i el sistema operatiu
Definició de codi font:
En informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home.
En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Aquests fitxers es poden guardar en diferents suports, com paper o cinta magnètica, però habitualment s'emmagatzemen a la memòria de l'ordinador, al seu disc dur o algun altre tipus de suport permanent. Un cop el codi font és disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjançant un compilador, o bé es pot executar de diferent manera amb un intèrpret, depenent del tipus de llenguatge utilitzat.
L'estudi del codi font d'un programa per un expert li permet veure com funciona, i també modificar-lo per canviar o millorar el funcionament del programa.
Aspectes importants del codi font
Un aspecte interessant a tenir en compte quan es parla del codi font d'un programa informàtic és si la seva llicència permet que aquest codi font està disponible per a que qualsevol pugui estudiar-lo, modificar-lo o reutilitzar. Quan es compleix aquest aspecte es diu que el programa és programari de codi obert, en contraposició al programari de codi tancat en el que se li ha imposat algun tipus de restricció perquè el seu codi font no pugui ser accessible o modificable per tercers.
Què és el sistema operatiu?
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon móvil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Què és el programari lliure?
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la free Software foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
En informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home.
En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Aquests fitxers es poden guardar en diferents suports, com paper o cinta magnètica, però habitualment s'emmagatzemen a la memòria de l'ordinador, al seu disc dur o algun altre tipus de suport permanent. Un cop el codi font és disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjançant un compilador, o bé es pot executar de diferent manera amb un intèrpret, depenent del tipus de llenguatge utilitzat.
L'estudi del codi font d'un programa per un expert li permet veure com funciona, i també modificar-lo per canviar o millorar el funcionament del programa.
Aspectes importants del codi font
Un aspecte interessant a tenir en compte quan es parla del codi font d'un programa informàtic és si la seva llicència permet que aquest codi font està disponible per a que qualsevol pugui estudiar-lo, modificar-lo o reutilitzar. Quan es compleix aquest aspecte es diu que el programa és programari de codi obert, en contraposició al programari de codi tancat en el que se li ha imposat algun tipus de restricció perquè el seu codi font no pugui ser accessible o modificable per tercers.
Què és el sistema operatiu?
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon móvil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Què és el programari lliure?
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la free Software foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
Cançó de música
Sóc un conillet
Salto tot content
Els meus amics s’espanten
i jo nose perquè
Núvols abraçats
sol ben amagat
comenta a caure pluja
i jo me’n vaig al cau
El pèl se m’ha mullat
estic ben enfangat
la mare quan em vegi
molt s’enfadarà
http://www.flickr.com/photos/30699515@N03/4360094326/
jueves, 28 de octubre de 2010
Dijous 28 d'octubre de 2010
Avui a classe hem treballat el google docs i hem vist un video .
Podem dir que no és un programa lliure perque no el podem modificar. Però si és gratuit.El problema és que al compartir certs documents si no emprem l'eina adequada ens surten masses còpies del document, i no és necesàri.Els que ens guarden els documents del google docs són els discs duurs d'un servidor (ordinador que sempre està conectat en xarxa i li permet crear pàgines web i permet fer diverses funcions). En realitat el google docs és un programa que és com un programa però en forma de web.Per això també es diu que és un programa online. La quantitat de documents que es pengen al googles docs és il·limitat. Quan nosaltres obrim el google docs , quan nosalres hi entrem trobem els nostres documents i els documents que altres persones han compartit amb mi. Això són documents de càlcul. texts, presentacions, ... Les carpetes funcionen com a etiquetes i va molt bé per separar arxius d'altres i ordenar-los. També es poden crear formularis i podras enviar i contestar online. Les respostes arribaran en un formulari al teu google docs (si n'ets el creador). Per publicar-ho, piques a publicar i ets surt el codi embed, el còpies i l'enganxes on el vols publicar.
Els wikis també són una bona eina per compartir documents perque es pot anar veient els documents i la vegada també modificant-los.
Podem dir que no és un programa lliure perque no el podem modificar. Però si és gratuit.El problema és que al compartir certs documents si no emprem l'eina adequada ens surten masses còpies del document, i no és necesàri.Els que ens guarden els documents del google docs són els discs duurs d'un servidor (ordinador que sempre està conectat en xarxa i li permet crear pàgines web i permet fer diverses funcions). En realitat el google docs és un programa que és com un programa però en forma de web.Per això també es diu que és un programa online. La quantitat de documents que es pengen al googles docs és il·limitat. Quan nosaltres obrim el google docs , quan nosalres hi entrem trobem els nostres documents i els documents que altres persones han compartit amb mi. Això són documents de càlcul. texts, presentacions, ... Les carpetes funcionen com a etiquetes i va molt bé per separar arxius d'altres i ordenar-los. També es poden crear formularis i podras enviar i contestar online. Les respostes arribaran en un formulari al teu google docs (si n'ets el creador). Per publicar-ho, piques a publicar i ets surt el codi embed, el còpies i l'enganxes on el vols publicar.
Els wikis també són una bona eina per compartir documents perque es pot anar veient els documents i la vegada també modificant-los.
miércoles, 27 de octubre de 2010
lunes, 25 de octubre de 2010
jueves, 21 de octubre de 2010
Dijous 21 d'Octubre de 2010
Avui a classe hem parlat de que contestaríem a l'examen si al examen ens pregunten que hem après a classe durant aquest mòdul. Ens ha dit que tindríem que hauríem de dir com hem apres a fer funcionar el blog, quins programes hem après a utilitzar.
També ens ha dirt que en el prezi hemde utilitzar el màxi de coses possibles per que ell sàpiga que jo se posar imatges, ser el més creatius possible.
Per fer enquestes hem dit que ho podriem fer pel googledocs per passar-es per internet més fàcilment (per posar-les al treball col·lavoratiu). A part de per apendre més d’un tema en concret el treball col·lavoratiu servirà per que es vegi que sabem utilitzar certs programes que hem estat utilitzant a la matèria.
També ens hem de mirar un enllaç que ens ha posat al suro: http://www.rubidigital.cat/media/upload/Cap_1.pdf
El programari és el terme amb el qual es denomina el conjunt de programes
informàtics. Existeix el programari de gestió d’empresa, de tractament d’imatges, de composició
musical, programari educatiu, els jocs d’ordinador... Però en realitat tot això es refereix a una sola categoria de programari: les aplicacions. Els programaris són de pagament gairebé tots , excepte els de prova (covencionals) el fotoshop, el word, l’office, el nero(ahde), windows media player(microsoft).
Diferencia entre sistema operatiu, aplicacions i arxius.
Un ARXIU és són un conjunt de dades agrupades i guardades amb un format concret
Les APLICACIONS: programa que ens permet fer una tasca
El PROGRAMA OPERATIU: són un conjunt de dades . Esta guardat en el disc duur de l’ordinador i és el primer que s’engega en premer el botó d’encendre perque és el que ens permetrà utilitzar l’ordinador. Conté un seguit de informacions que li permeten carregar aplicacions, treballar amb arxius...
Quan parlem de prgramari lliure estem parlant tant de sistemes operatius com d’aplicacions .
També ens ha dirt que en el prezi hemde utilitzar el màxi de coses possibles per que ell sàpiga que jo se posar imatges, ser el més creatius possible.
Per fer enquestes hem dit que ho podriem fer pel googledocs per passar-es per internet més fàcilment (per posar-les al treball col·lavoratiu). A part de per apendre més d’un tema en concret el treball col·lavoratiu servirà per que es vegi que sabem utilitzar certs programes que hem estat utilitzant a la matèria.
També ens hem de mirar un enllaç que ens ha posat al suro: http://www.rubidigital.cat/media/upload/Cap_1.pdf
El programari és el terme amb el qual es denomina el conjunt de programes
informàtics. Existeix el programari de gestió d’empresa, de tractament d’imatges, de composició
musical, programari educatiu, els jocs d’ordinador... Però en realitat tot això es refereix a una sola categoria de programari: les aplicacions. Els programaris són de pagament gairebé tots , excepte els de prova (covencionals) el fotoshop, el word, l’office, el nero(ahde), windows media player(microsoft).
Diferencia entre sistema operatiu, aplicacions i arxius.
Un ARXIU és són un conjunt de dades agrupades i guardades amb un format concret
Les APLICACIONS: programa que ens permet fer una tasca
El PROGRAMA OPERATIU: són un conjunt de dades . Esta guardat en el disc duur de l’ordinador i és el primer que s’engega en premer el botó d’encendre perque és el que ens permetrà utilitzar l’ordinador. Conté un seguit de informacions que li permeten carregar aplicacions, treballar amb arxius...
Quan parlem de prgramari lliure estem parlant tant de sistemes operatius com d’aplicacions .
* Pregunta: el word és gratuit?
El word és privatiu però no necesàriament de pagament.
El word si tel poden regalar però sinó tel regalen l'has de comprar tu. Mai serà gratuït.
Nosaltres no podem variar el programa perque no podem accedir al codi font, per tant si volem canviar l'idioma del programa i el programa no ho permet , no podrem fer-ho.
Per això la gent va començar a fer programes lliures com l'open office, el Gimp, el Firefox. ALguns prgrames lliures també poden ser no gratuits o gratuits. La diferència és que si pagues pots tindre més aventatges com poder canviar l'idioma, més aplicacions...
Sempre que és un programa amb proves cacavarà sent un programa privatiu. L'antivirus per exemple és un programa que et venen només per un any.
Hem entrat a la web del audacity. Com sabrem si és lliure el programa?
Anem al source code ( que és el codi font ) perqié la gent el pugui estudiar. Quan tenim el codi font d'un programari lliure tenim la llivertat de usar-lo , la llivertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necesitats, llivertat de distrivuir-lo a tercers i la llivertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques perqué sen beneficiï tota la comunitat.
El software lliure
En un caixer automàtic, que és un ordinador, conté un software
Una maquina de café per exemple també és un ordinador
lunes, 18 de octubre de 2010
Seguiment de les classes de seminari
Dimarts 21 de setembre: Primer dia de seminari en el que vam visitar el bloc http://seminarijordisl.blogspot.com on hi vam trobar tot el que havíem de fer per els següents dies i durant tot el seminari. Després ens vam presentar tots però fent-ho per parelles. Jo li explicava a la meva companya com era jo i a l'inversa. Per finalitzar la classe vam mirar les tasques que teníem per els pròxims dies. També es van dir les notes de català i es va comentar per sobre.
Per fer un bon treball universitari , vam llegir unes pautes que ens facilitarien fer un treball.
Dimecres 22 de setembre: Durant aquest dia vam llegir la normativa acadèmica i també va ser comentada i vam subratllar els punts més importants i que més ens interessen. També ens vam dividir els treballs de les revistes educatives. A continuació en Jordi ens va proposar portar articles , noticies ... que parlessin sobre algun tema que en interessés i que el llegiríem a classes de seminari i el debatríem.
Dimarts 28 de setembre: Dia d'entrevistes personals.
Dimarts 5 d'octubre: A la classe del dimarts primer es va fer la primera presentació del treball de revista educativa i després vam comentar el llibre "Educació i vida quotidiana". Algunes noies vam llegir fragments que ens havien agradat o ens havien cridat l'atenció. També es va explicar el fet de no copiar i enganxar fotos del google o de qualsevol pàgina, ja que moltes d'elles no són púbiques.
Dimecres 6 d'octubre : La classe del 6 d'octubre va començar també amb una presentació del treball revista educativa i després d'això es van comentar alguns errors que es tenien que millorar i intentar no fer-los en el proper treball. També es va llegir i comentar capítols del llibre "Educació i vida quotidiana".
Dimecres 13 d'octubre: Primer de tot en Jordi ens va dir que pel proper dia hauríem de fer un itinerari sonor ( des que sortim de casa , fins arribar a la universitat ). A continuació vam llegir un article que parlava de l'1x1 (un ordinador per nen) que ens explicava els diferents punts de vista, els pros, els contres... I finalment l'Aida i jo vam començar a presentar el treball però com continuàvem presentant-lo igual que els altres grups l'haurem de presentar el dimarts 19.
video blanquerna
Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker
Els vídeos que es troben a Youtube es poden enllaçar o embedir des del nostre blog o des d'una pàgina web però en algunes ocasions, segons quines siguin les nostres necessitats, això no serà suficient.
Si el que volem fer és emprar un fragment del vídeo que hem trobat a Youtube en el vídeo que estem elaborant, haurem de resoldre dos problemes:
1. Haurem de descarregar el vídeo al nostre ordinador
2. Ens caldrà canviar el format de Youtube per un altre que es pugui emprar al Windows Movie Maker
Descarregar el vídeo
Existeixen diverses estratègies per resoldre cadascun d'aquests problemes. Una d'aquestes, en aquest cas per resoldre el primer problema, seria instal•lar una extensió del navegador que permeti, afegint una nova funcionalitat, descarregar el vídeo. Si utilitzem Firefox, podrem instal•lar l'extensió DownloadHelper
Un cop instal•lada ja podrem accedir a Youtube i escollir el vídeo que vulguem descarregar. Quan el tinguem visualitzat emprarem l'opció Eines - DownloadHelper per descarregar-lo al nostre ordinador i ja haurem resolt el primer problema. Observarem que el vídeo es descarregarà en el format emprat per Youtube: Flash Video (flv).
Si el que volem fer és conservar el vídeo per reproduir-lo sense haver d'accedir a la Xarxa (per exemple si des de l'aula no disposem de connexió a Internet), aquest format ja ens anirà bé però si el que volem fer és incloure el vídeo o un fragment d'ell en el vídeo que estem construint llavors ens caldrà resoldre el segon problema: haurem de canviar el format (ja que el Movie Maker no ens permetrà importar fitxers flv).
Canviar el format
Novament serà el DownloadHelper el que ens ajudarà, en aquest cas a canviar el format. Per poder fer la conversió haurem de seguir una seqüència que es detalla en aquest Manual.
És molt important entendre que en un dels passos ens demanarà que instal•lem una extensió (ConvertHelper) específica per a la conversió del vídeo:
Des de Youtube, i fent novament: Eines - DownloadHelper veurem que podem optar per descarregar el vídeo en el seu format original o bé escollir l'opció de conversió escollida (o escollides) a les preferències.
Editar el vídeo amb Movie Maker
Escollirem l'opció de descàrrega wmv per tal de convertir el vídeo al format Windows Media Video. Un cop descarregat el podrem importar des de Movie Maker; el podrem editar i/o barrejar amb el nostre vídeo.
Ens podem trobar amb tres casos:
• 1r cas: embedir. El fitxer es troba a un espai web (p.e. a Youtube) i el proveïdor ens facilita el codi html que copiarem i posteriorment enganxarem a l'entrada del blog. Aquest codi s'enganxa a la pestanya Modificar Html.
• 2n cas: construir el codi a partir de l'adreça. El fitxer ja es troba a Internet. Llavors començarem per esbrinar quina és la seva adreça web i, un cop localitzada, la posarem a l'entrada del blog.
Prendrem nota de l'adreça del vídeo clicant amb el botó dret sobre l'enllaç "vídeoNEO (cat)" i emprant l'opció Copiar acceso directo.
A l'Editor de l'entrada haurem d'escriure el següent codi html: El vídeo o l'àudio es reproduirà en el moment que l'usuari visualitzi el nostre bloc. Cal tenir present que si volem posar més d'un vídeo i/o àudio aquests es reproduiran simultàniament. Per tal d'evitar-ho caldrà afegir autostart="false" a la seqüència.
dilluns 18 d'octubre 2010
Avui hem començat la classe explicant la feina que haurem de fer: al bloc de l'assignatura tenim un article sobre el programari lliure. Hem de definir què és a partir de llegir i veure els arxius enllaçats en aquest article del bloc de GTIC.
Després hem estat analitzant les propietats d'una imatge de l'escriptori. És una foto amb 3000 píxels d'amplada; una foto és gran o petita depenent de la grandària de la pantalla on volguem ensenyar-la.
A l'escriptori, amb el botó dret, si cliquem "resolución de pantalla" podem veure els píxels de la pantalla que estem utilitzant.
El pes d'una imatge és calculat amb MB i la grandària amb píxels.
Les coses fonamentals a fer a una imatge amb un programa editor són:
1. escalar l'imatge
2. retallar-la
3. fer desaparèixer coses (el sabó ja no hi és)
A classe, per editar aquesta imatge hem utilitzat el GIMP.
Primer hem canviat les mides: Imagen -> Escalar la imagen (a 800 píxels d'ample, i l'hem guardat a qualitat 80 (el seu pes ha passat a 91,9 KB, ha disminuit molt). Hem retallat una part de la imatge amb l'eina retallar i hem modificat els seus píxels a 350 d'ample (el seu pes ha passat a 34.1 KB). Amb aquest procés hem apres a optimitzar l'espai, que ens permet enviar fotos per internet i fer que no es sobrecarregui la xarxa al penjar una foto sense editar. Amb la mateixa imatge hem clonat el sabó en tela amb l'eina de clonar.
Després hem començat a editar sons. Hem agafat dos arxius (una cançó i un retall de presentació de ràdio) i els hem ajuntat. Hem necessitat les eines de retallar, copiar, enganxar, generar silenci, efecte fàding final, etc. del programa Audacity. Al guardar l'arxiu, el programa ens avisa que és l'únic que podrà obrir l'arxiu (.aud). També tenim l'opció d'exportar com a WAV, MP3 i OGG VORBIS.La millor opció és guardar primer com a aud per si volem tornar a editar el so, i després guardar-lo com a mp3.
Les metadades ens proporcionen el títol, l'àlbum, l'autor, la data, etc. d'una cançó. Això amb l'audacity es pot editar des de edita les etiquetes ID3.
Per penjar sons al blog els hem de penjar primer a goear.com, i després podrem copiar el codi embed. Per tant ens hem de registrar a goear.com
Després hem estat analitzant les propietats d'una imatge de l'escriptori. És una foto amb 3000 píxels d'amplada; una foto és gran o petita depenent de la grandària de la pantalla on volguem ensenyar-la.
A l'escriptori, amb el botó dret, si cliquem "resolución de pantalla" podem veure els píxels de la pantalla que estem utilitzant.
El pes d'una imatge és calculat amb MB i la grandària amb píxels.
Les coses fonamentals a fer a una imatge amb un programa editor són:
1. escalar l'imatge
2. retallar-la
3. fer desaparèixer coses (el sabó ja no hi és)
A classe, per editar aquesta imatge hem utilitzat el GIMP.
Primer hem canviat les mides: Imagen -> Escalar la imagen (a 800 píxels d'ample, i l'hem guardat a qualitat 80 (el seu pes ha passat a 91,9 KB, ha disminuit molt). Hem retallat una part de la imatge amb l'eina retallar i hem modificat els seus píxels a 350 d'ample (el seu pes ha passat a 34.1 KB). Amb aquest procés hem apres a optimitzar l'espai, que ens permet enviar fotos per internet i fer que no es sobrecarregui la xarxa al penjar una foto sense editar. Amb la mateixa imatge hem clonat el sabó en tela amb l'eina de clonar.
Després hem començat a editar sons. Hem agafat dos arxius (una cançó i un retall de presentació de ràdio) i els hem ajuntat. Hem necessitat les eines de retallar, copiar, enganxar, generar silenci, efecte fàding final, etc. del programa Audacity. Al guardar l'arxiu, el programa ens avisa que és l'únic que podrà obrir l'arxiu (.aud). També tenim l'opció d'exportar com a WAV, MP3 i OGG VORBIS.La millor opció és guardar primer com a aud per si volem tornar a editar el so, i després guardar-lo com a mp3.
Les metadades ens proporcionen el títol, l'àlbum, l'autor, la data, etc. d'una cançó. Això amb l'audacity es pot editar des de edita les etiquetes ID3.
Per penjar sons al blog els hem de penjar primer a goear.com, i després podrem copiar el codi embed. Per tant ens hem de registrar a goear.com
jueves, 14 de octubre de 2010
14/10/2010
A la classe d’avui haviem de treballar amb el so però hi han hagut problemes tècnics. Així que treballarem el vídeo i imatge. Hem copiat a l’escritori dos carpetes de Gtic i hem analitzat la fitxa tècnica : quin tipus d’arxiu és, la ubicació, el temany, quan es va crear,...
L’exersisi d’avui que després penjarem al blog serà: penjar algunes imatges de Blanquerna i posar-hi una música que esta a la carpeta de lectura de Gtic. Aquesta música també l’hem analitzat amb la fitxa tècnica per mirar quin temany. S’obra amb VLC media player, té una bona qualitat pel que fa a la velocitat. La cançó esta extreta de http://www.jamendo.com/ .
Amb PC tenim 2 tipus de programes :
- El que ens ve amb el windows 7, que si mirem a accesoris , multimedia windows live
- Podem comprar un programa Pinacle Studio. (que els tenim instalats a les sales d’audiovisual)
Per a fer-ho primer hem d’afegir les imatges i els sons que volem que apereguin al video, desdpres creem el montatge i per últim guardem el format de vídeo. ( multimedia/windows live/ movie maker)
Per últim hem parlat de com penjariem un vídeo al youtube.
*Com a feina per els pròxims dies hem de fer un vídeo sobre el tema que estem treballant en grup de l’assignatura, per tant sobre l’1x1 a les aules.té.
L’exersisi d’avui que després penjarem al blog serà: penjar algunes imatges de Blanquerna i posar-hi una música que esta a la carpeta de lectura de Gtic. Aquesta música també l’hem analitzat amb la fitxa tècnica per mirar quin temany. S’obra amb VLC media player, té una bona qualitat pel que fa a la velocitat. La cançó esta extreta de http://www.jamendo.com/ .
Amb PC tenim 2 tipus de programes :
- El que ens ve amb el windows 7, que si mirem a accesoris , multimedia windows live
- Podem comprar un programa Pinacle Studio. (que els tenim instalats a les sales d’audiovisual)
Per a fer-ho primer hem d’afegir les imatges i els sons que volem que apereguin al video, desdpres creem el montatge i per últim guardem el format de vídeo. ( multimedia/windows live/ movie maker)
Per últim hem parlat de com penjariem un vídeo al youtube.
*Com a feina per els pròxims dies hem de fer un vídeo sobre el tema que estem treballant en grup de l’assignatura, per tant sobre l’1x1 a les aules.té.
miércoles, 13 de octubre de 2010
7/10/2010
Avui hem començat la classe parlant de les presentacions. Per publicar-ne un podem utilitzar el google documents, slideshare ( podem iniciar sesió desde del compte de facebook, i pujar una publicació clicant upload). Per a publicar un vídeo que trobem a shideshare, hem de copiar el codi embed i enganxar-ho al htlm de la nova entrada dels blog)
Hem treblallat amb un prezi, un programa que permet crear presentacions a la web. La pàgina web. La pàgina té tres pestanyes : els teus prezis, apendre i explorar. Per resgistrar-nos podem iniciar sessió (amb l’adreça del correu blanquerna)
CARACTERÍSTIQUES DEL PREZI , un programa diferents al power point:
- No tenen diapositives, treballem en un espai únic
- Afavoreix la síntesi , solament permet escriure idees claus
- Simplifica la creació de zooms
- Afavoreix la creació de continguts uniformes , al power point
-Te presentacions disponibles a tot arreu ( també es pot compartir , no es perd,..
coses que fallen en el prezi : no es pot posar música , al power point és molt fàcil .
Hem treblallat amb un prezi, un programa que permet crear presentacions a la web. La pàgina web. La pàgina té tres pestanyes : els teus prezis, apendre i explorar. Per resgistrar-nos podem iniciar sessió (amb l’adreça del correu blanquerna)
CARACTERÍSTIQUES DEL PREZI , un programa diferents al power point:
- No tenen diapositives, treballem en un espai únic
- Afavoreix la síntesi , solament permet escriure idees claus
- Simplifica la creació de zooms
- Afavoreix la creació de continguts uniformes , al power point
-Te presentacions disponibles a tot arreu ( també es pot compartir , no es perd,..
coses que fallen en el prezi : no es pot posar música , al power point és molt fàcil .
lunes, 11 de octubre de 2010
EDUCACIÓ LENTA: fitxa tècnica
Fitxa tècnica:Nom: Guix d’infantil
Editorial: Graó, d’IRIF S.L.
Tirada: Cada 2 mesos , publicació bimestral
Número: 56 any 2010 juliol i agost
Subscripcions: anual i inclou 6 revistes.
Web per subscriure’s http://guixinfantil.grao.com/
Àmbit de distribució: biblioteques, escoles, universitats, ..
Preu: 8,10 euros.
Públic: estudiants , pares , mares, professors...
ISSN: 1577-5623
Quines publicacions poden comptar amb el ISSN?
1. Impresos o fullets
2. Microformes
3. Edicions amb llenguatges especials per a discapacitats
4. Mitjans mixts
5. Fonogrames
6. Cintes llegibles per computadora dissenyades per produir llistes
7. Altres mitjans inclosos els visuals
8. Revistes
El ISSN (International Standard Serial Number, Nombre Internacional Normalitzat de Publicacions Seriades) és un nombre internacional que permet identificar de manera única una col·lecció, evitant el treball i possibles errors de transcriure el títol o la informació bibliogràfica pertinent. Es reserva a les publicacions en sèrie com els diaris i les Publicacions Periòdiques. El ISSN permet normalitzar les classificacions, a les biblioteques per exemple.
El ISSN en ser un codi llegible a simple vista, permet que estudiants, investigadors, especialistes en informació i bibliotecaris puguin citar una publicació seriada amb precisió i sense equívocs.
(Bibliografia : la revista GUIX D'INFANTIL i http://es.wikipedia.org/wiki/ISSN )
EDUCACIÓ LENTA.
ESTRUCTURA
- Editorial: petita introducció de l’educació lenta
- Parlem de educació lenta : apartat d’articles d’opinió relacionats amb el tema.
- El dia a dia “Aprendre a llegir i escriure: un temps i un espai per a cada infant”
- Flaix : “recollir fruits”
- Intercanvi d’experiències : “a la recerca d’una educació de qualitat”
- Reflexió:” a l’escola , és possible una educació lenta?”
- Des de la diversitat: “ Prevenció de dislàlies a l’educació infantil “
- Miscel·lània: cartes a companys/es, citen llibres, trobades, convocatòries, web, notícies.
- Humor: vinyeta humorística
ARTICLE: A l’escola és possible una educació lenta?
Introducció: En Joan Domènech està a favor de l’educació lenta i a partir d’un monogràfic que fa , redacta un article narrant els principis que proposa per canviar la forma d’ensenyament actual.
Idees principals del monogràfic :
- Un professor, Domènech, ha creat aquest monogràfic per reflexionar i debatre tema ( educació lenta)
- La societat d’avui en dia no te espera, només valora el que es fa ràpidament i al moment.
- Hi ha pares que pressionen al seus fills perquè aprenguin amb es rapidesa i no accepten que vagin més enrederits que els altres.
- Alguns professors afirmen que part de la culpa és seva , ja que no fan res per millorar la situació.
- És un temps en el que estem progressant però tot i això no hi ha una millora
Idees principals de l’article:
- Trobar solucions per poder dur a terme una educació lenta.
- Per fer una millor educació s’hauria d’anar mes poc a poc i no intentar acabar les coses lo abans possible.
- Els nens no tenen temps per dedicar-se a totes les matèries ja que tenen masses activitats extraescolars i això els hi provoca també nerviosisme a l’escola.
- Ens dona unes propostes per dur a terme aquesta educació: a l’aula, el currículum, la diversitat, l’equip i el treball amb la comunitat.
Conclusions:
- S’ha tenir en compte la diversitat de capacitats intel·lectuals dels nens.
- No s’hauria de pressionar tant als fills , deixar que cada nen vagi al seu ritme, exceptuant els casos en que el nen no s’hi esforça.
- És importat un acord entre els pares i escola per reduir les activitats extraescolars i donar més suport al joc , activitats lúdiques i artístiques
- Intentar aprofitar més el temps (quant més temps tenim més el perdem)
- Els professors prenguin iniciativa per establir una forma diferent d’educació més lental.
BIBLIOGRAFIA: Revista guix d'infantil (imatge treta de http://www.flickr.com/photos/48197659@N05/4417370299/ )
lunes, 4 de octubre de 2010
30/9/2010
POESIA EN UN POWER POINT
Lletra molt clara , semblant a la màquina d’escriure, no te imatges, power point d’una sola diapositiva, el text brilla molt perquè la lletra és blanca i el fons és negre
LLEGIR LA POESIA ACOMPANYADA D’ IMATGES
Ara hem llegit la poesia i hem posat un powerpoint amb imatges i això dóna suport a les paraules . La primera imatge era una impresora normal i la impresora que ens descriu el poema ha sortit al final del poema. El so que surt entre les dos imatges és un so de descobriment, impresssió, sorpresa...
Finalment hem parlat de com fariem un powerpoint : enllaçant imatges , enllaçant diapositives i per acabar també enllaçany la música.
Lletra molt clara , semblant a la màquina d’escriure, no te imatges, power point d’una sola diapositiva, el text brilla molt perquè la lletra és blanca i el fons és negre
LLEGIR LA POESIA ACOMPANYADA D’ IMATGES
Ara hem llegit la poesia i hem posat un powerpoint amb imatges i això dóna suport a les paraules . La primera imatge era una impresora normal i la impresora que ens descriu el poema ha sortit al final del poema. El so que surt entre les dos imatges és un so de descobriment, impresssió, sorpresa...
Finalment hem parlat de com fariem un powerpoint : enllaçant imatges , enllaçant diapositives i per acabar també enllaçany la música.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)